(Text de l'any 99 quan ens plantejavem fer quelcom per promocionar l'obra del pare Robert) 

Benvolguts amics,

A partir de pensaments i diverses converses amb algun de vosaltres penso que ens hauriem de mullar una mica amb el tema Robert de la Riba.

Crec que podem fer un tasca molt important i amb molta projecció (fins i tot a nivell nacional) si coordinem bé tota la posada en marxa, sense un gran esforç per la nostra part.

Continuo pensant en que s’ha de constituïr un Espai Robert de la Riba. On i com. cal que ho parlem però a la mitja hem d’aconseguir-ho. Penso que li debem al PRR.

M’he permés de fer una serie de valoracions de possibilitats i amb la lectura d’aquest esquema podreu veure que es poden fer grans coses si planifiquem adeqüadament la delegació de funcions. En qualsevol cas no hauriem de perdre mai el protagonisme.

Es per això que l’entitat i les tasques que aquesta desenvolupi s’ha de crear dins del marc de l’AFG, fent prevaler aquest nom i història (que ja en tenim: inauguració, exposició PRR, cursos de fotografia, excursions, etc...)

La creació de l’associació Amics Robert de la Riba o com li vulguem dir ha d’estar adscrita a l’Asssociació Fotogràfica de Gràcia i per tal de posar-la en marxa, previa discusió interna nostra per a la creació d’un programa de desemvolupament, objectius i finalitat, podriem contactar amb els següents col.lectius vinculats a la vida i l’obra del PRR

·        Amics que han escit al núm. de la revista Catalunya Franciscana dedicada al PRR. Ja us he comentat a alguns la quantitat de gent que ha estat a prop del PRR i que penso que no s’en estaria de col.laborar amb aquesta tasca.

·        Familiars

·        Ex alumnes de Pompeia antics (veure contactes Antoni Penella)

·        Ex alumnes de Pompeia promoció anterior a la nostra (Ros, Vidal, Florensa, etc...)

·        Àmbit Musical (Gregori, Orquestra...)

·        Antiga Fotogràfica (Clua...)

·        Estudiar l possibilitat de donar opció a l’entrada d’una representació dels caputxins

·        Associació Amics de la Riba

Els objectius que se m’ocurreixen poden ésser, entre altres:

·        Aconseguir el fons artistic de PRR en les seves vesants fotogràfica, filmogràfica, musical. Actualmet en poder dels Caputxins. Si podem implicar a la gent descrita a l’apartat anterior podriem tenir molta força per recuperar el patrimoni PRR

·        Recuperar el seu arxiu documental (llibres, aparells, efectes personals...)

·        Catalogar la obra fotogràfica i filmogràfica

·        Catalogar la obra musical (penso que això ja està molt avançat, sino acabat)

·        Promocionar la seva fotografia amb exposicions, conferències i publicacions.

·        Promocionar la seva obra musical (Cicles de concerts d’orgue a Pompeia amb el títol de Memorial Robert de la Riba amb la finalitat, per exemple o entre d’altres, de promocionar nous organistes, Inclusió de les seves sardanes als repertoris de les principals cobles de Catalunya, Interpretació de concerts, misses i musica popular arranjada pel PRR, Reactivació de la Orquestra de Pompeia, edita o reeditar discografia, emetre les seves composicions per mitjans radiofònics, etc...)

·        Creació de l’Espai Robert de la Riba

·        Edició d’un llibre, CD ROM i/o llibre disc biogràfics PRR

·        Potenciar a Gràcia i a la Riba la figura de fill predilecte de la vila amb homenatges i actes varis.

Algunes de les finalitats podrin ser:

·        Al ser una entitat afiliada a l’AFG, la seu social, inicialment, ha de ser la mateixa. Amb les quotes dels seus socis s’ajudaria a aixugar la despesa que generen els costos del local

·        A l’implicar un nombre important de gent també estem diversificant l’assumpció de responsabilitats a l’hora d’adjudicar tasques, amb el que ens treiem el gruix de la feina de sobre

·        A l’haver-hi gent de diferents àmbits que a la vegada estan rel.lacionats en cada un d’ells, pot haver-hi més efectivitat i concisió en cada una de les accions.

Crec que li debem al Pare Robert posar en marxa tota aquesta moguda.

Evidentment que portarà feina però amb una bona organització crec que ens en podem sortir. ja sabeu quin és el meu ritme de treball però senso que un parell o tres hores a la setmana, des de la oficina les hi puc dedicar. Si poguessim fer el mateix tots plegats són de 12 a 18 hores de feina a la setmana.

Que us sembla tot això. Si creieu que en podem parlar un invito a veure’ns el proper 13 de gener instituïnt de nou les trobades dels dijous cada 15 dies de 22 a 24 hores de les que tans bons records tenim en la seva época del PRR.

Barcelona 16 de desembre del 1999